Després de la mort de la Gina, inevitablement, la seva mare, Elisabet Pedrosa, va començar a escriure Seguirem vivint. És un text de comiat, de record de la filla, d’agraïment, i per compartir una mort reveladora, despullada, sense eufemismes i punyent; i és també un cant a la vida, la d’aquí, i la de més enllà. I si, seguirem vivint…
Colors vius, que respiren esperança i vida, amb una tipografia infantil, que recordi l’edat de la Gina. Els dos nens de la portada, els seus germans…juganers, segueixen vivint.
La papallona com a símbol de transformació i canvi.
